Al cor del barri de Gràcia, entre dos carrers que corren paral·lels, es troben: una antic habitatge dels anys 30 amagat dins un ampli jardí, i un pavelló amb una façana cega a un dels seus carrers. El conjunt de les edificacions es completa amb la planta baixa d’una finca amb accés des del carrer oposat. La residència per a la gent gran que es projecta recupera l’ús que va tenir fins als anys 90, redistribuint les estàncies i les diferents activitats al voltant d’un nou centre de connexió vertical. La llum filtrada pel jardí passa a través de noves obertures, omplint generosament els espais interiors i ressaltant les textures dels materials emprats.

“El primer que ens vam trobar just entrant al jardí, va ser una preciosa magnòlia.

Vam recollir les seves fulles com si fossin paraules. Les vam posar sobre una superficie per escriure un text,

decidint plasmar-les en el ferro formant una frase que travessés l’espai vertical de tota la casa,

fins a la terrassa, on des d’allà, tornaríen un altre cop a la seva forma original.”